
CAMPIONAT D’ESPANYA ABSOLUT de PISTA COBERTA
Carla Masip 4a als 1500m, amb nou rècord autonòmic.

El passat cap de setmana es tancava el període de competició de pista coberta -ara anomenada “Short Track” per aquelles coses de la modernitat- amb el Campionat d’Espanya Absolut celebrat al Pabelló de Gallur a Madrid; un cop més, Carla Masip, que després de tants anys defensant la samarreta del CEVinaròs ara competeix amb el Diputació València, no va defraudar i va aconseguir la 4a posició en la final dels 1500m.
Al mes de novembre, Carla ja va participar amb èxit al Ct d’Espanya de Milla, però va tornar d’Albacete amb una notícia bona i una de roïna; la bona, la medalla de plata i el subcampionat, l’altra, una lesió que un cop mes li ha impedit entrenar en condicions durant mesos, fins el punt que al Nadal ens plantejàvem si pagaria la pena assistir al Ct d’Espanya PC.
Però com diu la dita, “Dios aprieta pero no ahoga”, i passat el Nadal, va poder incrementar el ritme d’entrenaments i fins i tot, participar a les populars Sant Silvestres, encara amb molèsties; ja a la pista, després d’algun control, va aconseguir guanyar el Ct Autonòmic Absolut, i poc a poc, anar millorant l’estat de forma i les marques, fins arribar al Gran Premi de València on va superar el rècord autonòmic de la prova amb una marca de 4’17”; Carla és ara mateix, l’atleta més ràpida als 1500m en PC en la història de la Federació Valenciana; estava decidit, participaria al campionat d’Espanya.
Com hem dit, el dia 22 de febrer a Madrid, es va disputar la semifinal, on Carla va tenir una carrera complicada, bruta i de ritme lent amb molts entrebancs, però al cap i a la fi, la feina estava feta; un cop més, estaria a la final. Diumenge, amb totes les favorites a la línia de sortida, la cursa va ser llançada per l’olímpica Ester Guerrero, absoluta dominadora del mig fons dels darrers anys; el ritme era exigent, i el grup es va trencar aviat; només quatre corredores aguantaven al capdavant el pas de 2’50” el primer quilòmetre; poc més endavant, Ester, i la internacional Marina Martínez van marxar per assegurar-se les medalles d’or i plata respectivament. Carla es va quedar uns metres per darrere seguint Mireia Arnedillo, i es va desfermar una lluita colze a colze cada volta per decidir la tercera medalla en un apretadíssim esprint; el bronze finalment va ser per la corredora del Playas. Carla va ser quarta, amb una marca personal que suposa un nou rècord autonòmic que deixa en 4’16”, i la satisfacció de tornar a ser competitiva després d’uns anys tan complicats; a més, tant la marca, com la posició, com les sensacions, ens omplen d’il.lusió per afrontar la temporada d’estiu. Agraïm de cor tots els comentaris i ànims de tants i tantes sòcies i amics, que ens demostren que Carla, dugui el color que dugui a la samarreta, sempre serà la nostra corredora.
Xavier Fontelles – Entrenador, Director Tècnic CE Vinaròs
Leave a Reply